10 de desembre del 2012
9 de novembre del 2012
#FP L'FP dual a Espanya i a Catalunya
Real Decreto 1529/2012, de 8 de noviembre, por el que se desarrolla el contrato para la formación y el aprendizaje y se establecen las bases de la formación profesional dual.
RESOLUCIÓ ENS/1204/2012, de 25 de maig, d’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de formació professional inicial.
RESOLUCIÓ ENS/1204/2012, de 25 de maig, d’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de formació professional inicial.
20 d’octubre del 2012
#FP DECRET 126/2012, de 16 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de forneria, pastisseria i confiteria
DECRET 126/2012, de 16 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de forneria, pastisseria i confiteria.
Anar al títol
17 d’octubre del 2012
Informe revelador: seguimiento de la FPT en el mundo.
ARTÍCULO DEL PAÍS
La Unesco alerta de la condena al paro de los españoles sin formación
España es el tercer país de la UE en abandono escolar tras Malta y Portugal. Un 26,3% dejó de estudiar en 2011 sin lograr el título de bachillerato o FP
Consulta el resumen del informe (en español, pdf)
Alejandro agudo
España está reduciendo el abandono escolar pero continúa en los peores puestos de Europa por el número de jóvenes que deja los estudios sin lograr el título de Bachillerato o Formación Profesional. El fenómeno alarma a las instituciones internacionales porque arroja a los chicos a un panorama de falta de cualificación para aspirar a un empleo. España es uno de los países desarrollados más afectados por el aumento del paro entre los menos formados, según alerta el estudio anual Educación Para Todos (EPT), publicado ayer por la Unesco, organismo para la educación de las Naciones Unidas.
El año pasado, un 26,3% de españoles entre 18 y 24 años dejó tempranamente sus estudios sin conseguir el título de bachillerato o FP. En 2010 fueron un 28,3%, dato que, según el informe EPT, sitúa a España a la cabeza de los países con mayor tasa de abandono escolar de Europa, solo por detrás de Malta y Portugal. Pero desde 2009 la tendencia ha sido decreciente y el del año pasado es el porcentaje más bajo que ha conocido esta estadística. Los expertos coinciden en señalar la crisis como causa de la vuelta a las aulas de aquellos que se han quedado sin empleo. Pauline Rose, directora del estudio de la Unesco, señala sin embargo que la elevada tasa de paro juvenil en el país (más del 50%) “reduce la confianza en el valor de la educación y puede traducirse en más abandonos”.
Una de las razones que explicarían por qué los adolescentes españoles dejan los estudios en mayor medida que los vecinos europeos es, según José Saturnino Martínez, profesor de Sociología de la Universidad de La Laguna, el propio tejido empresarial del país. “Tienen mucho peso los trabajos que no requieren cualificación”. Esto se ha evidenciado sobre todo, dice el experto, en los años de bonanza. “Los jóvenes sabían que si no acababan tenían trabajo de camarero o en la construcción”, apunta. Lucía Álvarez, profesora de Ciencias de la Educación de la Universidad de Oviedo, coincide. “La formación, entendida como una inversión de futuro no llegó a calar”, dice. “A un alumnado desmotivado le resultaba muy atractivo poder obtener una remuneración rápida por un trabajo poco cualificado”, añade.
Así, insisten los expertos, la burbuja inmobiliaria motivó la subida del abandono escolar y la crisis sobrevenida de su estallido ha devuelto a muchos jóvenes, ahora en paro, al sistema educativo. La falta de perspectiva de encontrar un empleo también hace que los adolescentes decidan continuar sus estudios. Así lo afirmaba un informe del Instituto de Estudios Económicos el pasado junio. Esta conclusión está sustentada en el descenso de la tasa de abandono escolar que se ha producido desde 2009, cuando fue del 29,7%, tres puntos inferior a la del año anterior. En 2010 y 2011 continuó la tendencia a la baja.
La Unesco alerta sin embargo de los riesgos de una tasa de desempleo juvenil tan elevada como la española. “La gente joven piensa que la educación no es relevante para trabajar”, asegura Rose. Esto puede traducirse en una pérdida de valor del sistema educativo como trampolín a un trabajo digno y, por tanto, a un mayor abandono. “Paradójicamente un sector de adolescentes puede desmotivarse ante las escasas expectativas de conseguir un empleo cualificado y bien remunerado en un futuro más o menos inmediato”, explica Álvarez. Pero la Encuesta de Población Activa refuta esa creencia que puede cuajar entre los jóvenes: cuanto mayor nivel de estudios, menos paro. Así, en 2011, un 51,4% de personas entre 20 y 24 años que solo acabaron la primaria no tenía trabajo. Ese porcentaje se reducía a un 34% entre los que habían cursado estudios superiores.
La crisis, por tanto, se ceba con los que menor nivel de estudios tienen. Por eso la educación es fundamental para dar competencias a los jóvenes para encontrar un trabajo digno y poder contribuir a su comunidad. En este sentido, el Ministerio de Educación asegura que la reforma que plantea se centra en establecer unas “materias clave”, las que mide el informe PISA (lectura, matemáticas y ciencias), más ligadas, afirman, al mercado laboral. José Saturnino Martínez, opina, sin embargo, que el problema no se resuelve mejorando por esa vía las competencias de los alumnos. “El problema no es que tengan un nivel educativo bajo. En España, la exigencia es alta”, asegura.
El experto en Sociología de la Educación cree que la dificultad es el propio sistema, rígido y que no permite a los chavales cursar estudios de FP si no han logrado el título de la ESO. “Se les prohíbe continuar con los estudios”, denuncia. “Me asombra que el PP vaya a reproducir el mismo error que cometió el PSOE”, añade en alusión a la reforma planteada por el ministro José Ignacio Wert. La experta de la Unesco, también aconseja a España abrir el abanico de posibilidades para acceder a una formación profesional más vinculada al mundo laboral.
Álvarez llama la atención sobre otra causa de un abandono elevado: la falta de recursos de muchas familias para hacer frente a los gastos de matriculación y material educativo. “Las dificultades económicas pueden encontrarse en la base explicativa de una menor escolarización, especialmente en los niveles de educación no obligatoria”, detalla. Argumento que puede aplicarse, además de a España, a la mayoría países pobres y en vías de desarrollo, donde además acusan la bajada de ayudas a la cooperación.
A escala mundial, 71 millones de adolescentes en edad escolar no asistían al instituto en 2010. La mayoría, tres de cada cuatro, son de países asiáticos y de África subsahariana. Unos 200 millones de jóvenes entre 15 y 24 años “ni siquiera” acaban la primaria, denuncia la Unesco. Esto desemboca en la imposibilidad de acceder a un trabajo digno y acaban aceptando puestos con salarios que les condenan a vivir en el umbral de la pobreza (1,25 dólares al día). Aunque el número de niños sin matricular en primaria ha pasado de 108 millones en 1991 a 61 en 2010, la reducción se consiguió hasta el estallido de la crisis. Desde 2008 no ha habido ningún progreso, alerta el estudio EPT.
El panorama en América Latina no es mucho mejor. Frente al avance en escolarización universal que se experimentó hasta hace cuatro años, desde 2008 muchos países de la zona se encuentran “muy rezagados”. Pocos están “en el buen camino”, lamenta la Unesco. Este frenazo en los progresos de los países más pobres se debe en gran medida a la relajación de los esfuerzos, sobre todo económicos, de los ahogados países desarrollados.
La Unesco alerta de la condena al paro de los españoles sin formación
España es el tercer país de la UE en abandono escolar tras Malta y Portugal. Un 26,3% dejó de estudiar en 2011 sin lograr el título de bachillerato o FP
Consulta el resumen del informe (en español, pdf)
Alejandro agudo
España está reduciendo el abandono escolar pero continúa en los peores puestos de Europa por el número de jóvenes que deja los estudios sin lograr el título de Bachillerato o Formación Profesional. El fenómeno alarma a las instituciones internacionales porque arroja a los chicos a un panorama de falta de cualificación para aspirar a un empleo. España es uno de los países desarrollados más afectados por el aumento del paro entre los menos formados, según alerta el estudio anual Educación Para Todos (EPT), publicado ayer por la Unesco, organismo para la educación de las Naciones Unidas.
El año pasado, un 26,3% de españoles entre 18 y 24 años dejó tempranamente sus estudios sin conseguir el título de bachillerato o FP. En 2010 fueron un 28,3%, dato que, según el informe EPT, sitúa a España a la cabeza de los países con mayor tasa de abandono escolar de Europa, solo por detrás de Malta y Portugal. Pero desde 2009 la tendencia ha sido decreciente y el del año pasado es el porcentaje más bajo que ha conocido esta estadística. Los expertos coinciden en señalar la crisis como causa de la vuelta a las aulas de aquellos que se han quedado sin empleo. Pauline Rose, directora del estudio de la Unesco, señala sin embargo que la elevada tasa de paro juvenil en el país (más del 50%) “reduce la confianza en el valor de la educación y puede traducirse en más abandonos”.
Una de las razones que explicarían por qué los adolescentes españoles dejan los estudios en mayor medida que los vecinos europeos es, según José Saturnino Martínez, profesor de Sociología de la Universidad de La Laguna, el propio tejido empresarial del país. “Tienen mucho peso los trabajos que no requieren cualificación”. Esto se ha evidenciado sobre todo, dice el experto, en los años de bonanza. “Los jóvenes sabían que si no acababan tenían trabajo de camarero o en la construcción”, apunta. Lucía Álvarez, profesora de Ciencias de la Educación de la Universidad de Oviedo, coincide. “La formación, entendida como una inversión de futuro no llegó a calar”, dice. “A un alumnado desmotivado le resultaba muy atractivo poder obtener una remuneración rápida por un trabajo poco cualificado”, añade.
Así, insisten los expertos, la burbuja inmobiliaria motivó la subida del abandono escolar y la crisis sobrevenida de su estallido ha devuelto a muchos jóvenes, ahora en paro, al sistema educativo. La falta de perspectiva de encontrar un empleo también hace que los adolescentes decidan continuar sus estudios. Así lo afirmaba un informe del Instituto de Estudios Económicos el pasado junio. Esta conclusión está sustentada en el descenso de la tasa de abandono escolar que se ha producido desde 2009, cuando fue del 29,7%, tres puntos inferior a la del año anterior. En 2010 y 2011 continuó la tendencia a la baja.
La Unesco alerta sin embargo de los riesgos de una tasa de desempleo juvenil tan elevada como la española. “La gente joven piensa que la educación no es relevante para trabajar”, asegura Rose. Esto puede traducirse en una pérdida de valor del sistema educativo como trampolín a un trabajo digno y, por tanto, a un mayor abandono. “Paradójicamente un sector de adolescentes puede desmotivarse ante las escasas expectativas de conseguir un empleo cualificado y bien remunerado en un futuro más o menos inmediato”, explica Álvarez. Pero la Encuesta de Población Activa refuta esa creencia que puede cuajar entre los jóvenes: cuanto mayor nivel de estudios, menos paro. Así, en 2011, un 51,4% de personas entre 20 y 24 años que solo acabaron la primaria no tenía trabajo. Ese porcentaje se reducía a un 34% entre los que habían cursado estudios superiores.
La crisis, por tanto, se ceba con los que menor nivel de estudios tienen. Por eso la educación es fundamental para dar competencias a los jóvenes para encontrar un trabajo digno y poder contribuir a su comunidad. En este sentido, el Ministerio de Educación asegura que la reforma que plantea se centra en establecer unas “materias clave”, las que mide el informe PISA (lectura, matemáticas y ciencias), más ligadas, afirman, al mercado laboral. José Saturnino Martínez, opina, sin embargo, que el problema no se resuelve mejorando por esa vía las competencias de los alumnos. “El problema no es que tengan un nivel educativo bajo. En España, la exigencia es alta”, asegura.
El experto en Sociología de la Educación cree que la dificultad es el propio sistema, rígido y que no permite a los chavales cursar estudios de FP si no han logrado el título de la ESO. “Se les prohíbe continuar con los estudios”, denuncia. “Me asombra que el PP vaya a reproducir el mismo error que cometió el PSOE”, añade en alusión a la reforma planteada por el ministro José Ignacio Wert. La experta de la Unesco, también aconseja a España abrir el abanico de posibilidades para acceder a una formación profesional más vinculada al mundo laboral.
Álvarez llama la atención sobre otra causa de un abandono elevado: la falta de recursos de muchas familias para hacer frente a los gastos de matriculación y material educativo. “Las dificultades económicas pueden encontrarse en la base explicativa de una menor escolarización, especialmente en los niveles de educación no obligatoria”, detalla. Argumento que puede aplicarse, además de a España, a la mayoría países pobres y en vías de desarrollo, donde además acusan la bajada de ayudas a la cooperación.
A escala mundial, 71 millones de adolescentes en edad escolar no asistían al instituto en 2010. La mayoría, tres de cada cuatro, son de países asiáticos y de África subsahariana. Unos 200 millones de jóvenes entre 15 y 24 años “ni siquiera” acaban la primaria, denuncia la Unesco. Esto desemboca en la imposibilidad de acceder a un trabajo digno y acaban aceptando puestos con salarios que les condenan a vivir en el umbral de la pobreza (1,25 dólares al día). Aunque el número de niños sin matricular en primaria ha pasado de 108 millones en 1991 a 61 en 2010, la reducción se consiguió hasta el estallido de la crisis. Desde 2008 no ha habido ningún progreso, alerta el estudio EPT.
El panorama en América Latina no es mucho mejor. Frente al avance en escolarización universal que se experimentó hasta hace cuatro años, desde 2008 muchos países de la zona se encuentran “muy rezagados”. Pocos están “en el buen camino”, lamenta la Unesco. Este frenazo en los progresos de los países más pobres se debe en gran medida a la relajación de los esfuerzos, sobre todo económicos, de los ahogados países desarrollados.
#FP NOUS DECRETS DE CURRÍCULUM
DECRET 125/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà d'instal·lacions elèctriques i automàtiques.
Anar al títol
DECRET 123/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà d'emergències sanitàries.
Anar al títol
DECRET 124/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de farmàcia i parafarmàcia.
Anar al títol
16 d’octubre del 2012
#FP DECRET 119/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de mecanització.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, a l’article 131.3.c), que correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi, incloent-hi l’ordenació curricular.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 62.8, que correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fixa a l’article 6 que les administracions educatives han d’establir el currículum dels diversos ensenyaments, del qual han de formar part els aspectes bàsics.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, ha regulat l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, i pel Decret 284/2011, d’1 de març, s’ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial.
Pel Reial decret 1398/2007, de 29 d’octubre, s’ha establert el títol de tècnic o tècnica en mecanització i se n’han fixat els ensenyaments mínims.
Mitjançant el Decret 28/2010, de 2 de març, s’ha regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
El currículum dels cicles formatius s’estableix a partir de les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional, i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
L’objecte d’aquest Decret és establir el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de mecanització, que condueix a l’obtenció del títol corresponent de tècnic o tècnica.
L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip del professorat permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre educatiu. El currículum establert en aquest Decret ha de ser desplegat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau dels alumnes i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:Article 1
Objecte
Aquest Decret fixa el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de mecanització, que permet obtenir el títol de tècnic o tècnica regulat pel Reial decret 1398/2007, de 29 d’octubre.
15 d’octubre del 2012
#FP DECRET 115/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de química industrial
L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, a l’article 131.3.c, que correspon a la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi, i hi inclou l’ordenació curricular.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 62.8, que correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fixa a l’article 6 que les administracions educatives han d’establir el currículum dels diversos ensenyaments, del qual han de formar part els aspectes bàsics.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, ha regulat l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, i pel Decret 284/2011, d’1 de març, s’ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial.
Pel Reial decret 175/2008, de 8 de febrer, s’ha establert el títol de tècnic o tècnica superior en química industrial i se n’han fixat els ensenyaments mínims.
Mitjançant el Decret 28/2010, de 2 de març, s’han regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
El currículum dels cicles formatius s’estableix a partir de les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional, i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
L’objecte d’aquest Decret és establir el currículum del cicle formatiu de grau superior de química industrial, que condueix a l’obtenció del títol corresponent de tècnic o tècnica superior.
L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip dels professors permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre educatiu. El currículum establert en aquest Decret ha de ser desplegat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau dels alumnes i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
#FP DECRET 114/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d'audiologia protètica.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, a l’article 131.3.c, que correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi i hi inclou l’ordenació curricular.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 62.8, que correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix a l’article 6 que les administracions educatives han d’establir el currículum dels diversos ensenyaments, del qual han de formar part els aspectes bàsics.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, ha regulat l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, i pel Decret 284/2011, d’1 de març, s’ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial.
Pel Reial decret 1685/2007, de 14 de desembre, s’ha establert el títol de tècnic o tècnica superior en audiologia protètica i se n’han fixat els ensenyaments mínims.
Mitjançant el Decret 28/2010, de 2 de març, s’han regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
El currículum dels cicles formatius s’estableix a partir de les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
L’objecte d’aquest Decret és establir el currículum del cicle formatiu de grau superior d’audiologia protètica, que condueix a l’obtenció del títol corresponent de tècnic o tècnica superior.
L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip dels professors permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre educatiu. El currículum establert en aquest Decret ha de ser desplegat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau dels alumnes i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:Article 1
Objecte
Aquest Decret estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’audiologia protètica que permet obtenir el títol de tècnic o tècnica superior regulat pel Reial decret 1685/2007, de 14 de desembre.
#FP DECRET 120/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de desenvolupament de projectes d'instal·lacions tèrmiques i de fluids.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 62.8, que correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fixa a l’article 6 que les administracions educatives han d’establir el currículum dels diversos ensenyaments, del qual han de formar part els aspectes bàsics.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, ha regulat l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, i pel Decret 284/2011, d’1 de març, s’ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial.
Pel Reial decret 219/2008, de 15 de febrer, s’ha establert el títol de tècnic o tècnica superior en desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids i se n’han fixat els ensenyaments mínims.
Mitjançant el Decret 28/2010, de 2 de març, s’ha regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
El currículum dels cicles formatius s’estableix a partir de les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
L’objecte d’aquest Decret és establir el currículum del cicle formatiu de grau superior de desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids, que condueix a l’obtenció del títol corresponent de tècnic o tècnica superior.
L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip dels professors permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre docent. El currículum establert en aquest Decret ha de ser desplegat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau dels alumnes i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:Article 1
Objecte
Aquest Decret estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids, que permet obtenir el títol de tècnic o tècnica superior establert pel Reial decret 219/2008, de 15 de febrer.
#FP DECRET 121/2012, de 9 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de laboratori d'anàlisi i de control de qualitat
L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, a l’article 131.3.c), que correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència compartida per a l’establiment els plans d’estudi, incloent-hi l’ordenació curricular.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació estableix, a l’article 62.8, que correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fixa, a l’article 6, que les administracions educatives han d’establir el currículum dels diversos ensenyaments, del qual han de formar part els aspectes bàsics.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, ha regulat l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu; i el Decret 284/2011, d’1 de març, ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial.
Pel Reial decret 1395/2007, de 29 d’octubre, s’ha establert el títol de tècnic o tècnica superior en laboratori d’anàlisi i de control de qualitat i se n’han fixat els ensenyaments mínims.
Mitjançant el Decret 28/2010, de 2 de març, s’ha regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
El currículum dels cicles formatius s’estableix a partir de les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional, i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
L’objecte d’aquest Decret és establir el currículum del cicle formatiu de grau superior de laboratori d’anàlisi i de control de qualitat, que condueix a l’obtenció del títol corresponent de tècnic o tècnica superior.
L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip dels professors permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre educatiu. El currículum establert en aquest Decret ha de ser desenvolupat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau dels alumnes i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut de tot això exposat, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:Article 1
Objecte
Aquest Decret estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de laboratori d’anàlisi i de control de qualitat que permet obtenir el títol de tècnic o tècnica superior regulat pel Reial decret 1395/2007, de 29 d’octubre.
5 d’octubre del 2012
#FP DECRET 109/2012, de 2 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de planta química.
L’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya determina que correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi, incloent-hi l’ordenació curricular.
L’article 62.8 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa que correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional.
L’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fixa que les administracions educatives han d’establir el currículum dels diversos ensenyaments, del qual han de formar part els aspectes bàsics.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, ha regulat l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu; i el Decret 284/2011, d’1 de març, ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial.
El Reial decret 178/2008, de 8 de febrer, ha establert el títol de tècnic o tècnica en planta química i ha fixat els ensenyaments mínims.
El Decret 28/2010, de 2 de març, ha regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
El currículum dels cicles formatius s’estableix a partir de les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
L’objecte d’aquest Decret és establir el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de planta química, que condueix a l’obtenció del títol corresponent de tècnic o tècnica.
L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip dels professors permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre educatiu. El currículum establert en aquest Decret ha de ser desenvolupat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau dels alumnes i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això exposat, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1
Objecte
Aquest Decret estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de planta química que permet obtenir el títol de tècnic o tècnica regulat pel Reial decret 178/2008, de 8 de febrer.
30 de setembre del 2012
#FP CURS PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Des de la Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya hem programat el següent Pla de formació a l’empara del IV Acord de Formació Contínua en les Administracions Públiques (AFEDAP).
Característiques del pla de formació:
• Cursos adreçats als treballadors i treballadores, en actiu, de l’àmbit educatiu públic: professorat del sector públic, personal laboral del Departament d’Educació i personal de les universitats.
• Els cursos estan subvencionats i tenen el reconeixement del Departament d’Educació, per tant comptabilitzen a tots els efectes de baremació, sexennis… El nombre de places per curs es de 20 persones.
• Les inscripcions es realitzaran mitjançant la pàgina web de la Federació d’Ensenyament: www.ccoo.cat/ensenyament. No s’admeten inscripcions per telèfon. És imprescindible adjuntar fotocopia de la capçalera de la nòmina i del DNI un cop se us hagi confirmat l’assistència.
Per a més informació: crevelles@ccoo.cat
BARCELONÈS: Federació d’Ensenyament de CCOO
Via Laietana, 16, 4t – 08003 BARCELONA - Tel.: 93 481 28 42 - Fax: 93 268 42 72 – A/e: enseformacio@ccoo.cat
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LOE A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (adreçat a professorat de Formació Professional Inicial) | |||
| Ponent: Pilar Nus | Durada: 30 hores | Lloc: CCOO Via Laietana, 16 Barcelona | |
| Dates: 15,22,29,d’octubre i 5,12,19,26 de novembre i 3 de desembre | Horari: de 16h a 20,15 h | ||
| Objectius: - Reflexionar sobre les implicacions didàctiques del model curricular de la Formació Professional Inicial. - Aproximar-se a la programació didàctica per competències professionals. - Determinar els elements constitutius de la programació d’una unitat formativa. | Continguts: - Model curricular de la Formació Professional Inicial. - Planificació dels cicles formatius. - Procés programador. - Programació dels mòduls professionals. - Programació de les unitats formatives. | ||
27 de setembre del 2012
#FP Es regula el servei d'assessorament a l'FP del sistema educatiu i es fixa el seu preu públic
RESOLUCIÓ ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organització de diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en la formació professional inicial.
El Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial, ha incorporat diverses mesures flexibilitzadores de l’oferta dels ensenyaments de formació professional inicial.
Algunes d’aquestes mesures ja s’havien previst al Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual s’estableixen diverses mesures flexibilitzadores de l’oferta dels ensenyaments de formació professional específica.
Amb el Decret 284/2011 les mesures flexibilitzadores s’incorporen a la nova ordenació de la formació professional inicial i recullen l’experiència obtinguda mitjançant diverses actuacions dutes a terme pel Departament d’Ensenyament amb la finalitat de millorar la formació al llarg de la vida, possibilitar l’adaptació a les situacions personals i professionals de l’alumnat i millorar l’oferta i la qualitat de l’educació.
Així mateix, en el moment actual s’ha incrementat l’accés a la formació professional de persones de més de 25 anys, que representen més del 25% de l’alumnat, les quals solen disposar d’experiència laboral o en altres activitats; aquest fet suscita, singularment, la conveniència d’impulsar les tasques d’informació, d’orientació i especialment d’assessorament, per tal de facilitar la consecució d’itineraris de qualificació de forma personalitzada i individualitzada alhora que cal establir el procediment de reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits.
D’acord amb el que s’ha esmentat, s’organitzen diverses mesures i actuacions en la formació professional inicial, les quals es configuren de forma que els centres disposin d’un marge d’autonomia d’acció prou ampli per dur-les a terme, afavorint així la seva eficàcia i extensió a tot el territori,
Per tant,
Resolc:
—1 Organitzar les mesures flexibilitzadores i actuacions de la formació professional inicial següents:
El servei d’assessorament en la formació professional del sistema educatiu d’acord amb el que preveu l’annex 1.
La matrícula semipresencial d’acord amb el que preveu l’annex 2.
La formació professional en zones de baixa densitat de població d’acord amb el que preveu l’annex 3.
Les ofertes a col·lectius singulars d’acord amb el que preveu l’annex 4.
El reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral o en activitats socials d’acord amb el que preveu l’annex 5.
El reconeixement acadèmic de la formació impartida en les empreses o entitats d’acord amb el que preveu l’annex 6.
ORDRE ENS/270/2012, de 31 d'agost, de creació de preus públics per diversos serveis relacionats amb els ensenyaments de formació professional inicial que es presten als centres educatius dependents del Departament d'Ensenyament.
L’article 8.2 del Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial, preveu, entre d’altres continguts, els serveis d’assessorament que permeten identificar i seguir l’itinerari formatiu adient a cada persona.
D’altra banda, l’article 36 de la mateixa norma, preveu el procediment de reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits per les persones adultes en activitats d’ensenyament no reglat, en l’experiència laboral, o en activitats socials, en relació amb els cicles formatius de grau mitjà o superior, i els seus efectes.
Per últim, el Reglament (CE) núm. 2042/2003 de la Comissió, Part 66, de 20 de novembre, sobre el manteniment de l’aeronavegabilitat de las aeronaus i productes aeronàutics, components i equipaments i sobre l’aprovació de les organitzacions i personal que participa en les esmentades tasques, exigeix per a l’exercici professional del manteniment d’avions de turbina, l’obtenció prèvia de la llicència de manteniment d’aeronaus, mitjançant la realització de les proves corresponents en els centres de formació reconeguts.
Analitzats els costos d’aquests serveis per a l’Administració, es considera convenient establir una aportació econòmica a càrrec de les persones que els utilitzen.
Per això, d’acord amb el que estableix el capítol III del títol I del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny; a proposta de la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, i d’acord amb els informes favorables de la Intervenció Delegada i de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Economia i Coneixement,
Ordeno:
Article 1
Creació
1.1 Es crea el preu públic pel servei d’assessorament en la formació professional inicial, dut a terme en els centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament.
1.2 Es crea el preu públic per la inscripció en el procediment de reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits en activitats d’ensenyament no reglat, en l’experiència laboral, o en activitats socials, en relació amb els cicles formatius de grau mitjà o superior, impartits en els centres dependents del Departament d’Ensenyament, derivats de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), o bé de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE).
1.3 Es crea el preu públic per la inscripció a les proves teòriques d’exàmens bàsics per a la llicència de manteniment d’aeronaus segons el Reglament (CE) núm. 2042/2003, Part 66.
1.4 Es crea el preu públic per l’expedició del certificat de reconeixement dels mòduls aprovats a les proves teòriques d’exàmens bàsics per a la llicència de manteniment d’aeronaus segons el Reglament (CE) núm. 2042/2003, Part 66.
#FP Publicat el primer títol propi en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya
DECRET 102/2012, de 25 de setembre, pel qual es crea el títol de la Generalitat de tècnic o tècnica en prevenció, extinció d'incendis i salvaments, i se n'estableix el currículum.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, a l’article 131.1, que correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre ensenyaments postobligatoris que no condueixin a l’obtenció d’un títol o d’una certificació acadèmica amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixin aquests ensenyaments.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació preveu, a l’article 53.4, que correspon al Govern determinar els currículums dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l’obtenció de titulacions pròpies de la Generalitat de Catalunya.
Mitjançant el Decret 284/2011, d’1 de març, s’ha establert l’ordenació general de la formació professional inicial; l’article 9 desplega els títols propis i l’article 10 preveu l’establiment del currículum.
Mitjançant el Decret 28/2010, de 2 de març, s’ha regulat el Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catàleg modular integrat de formació professional.
La Llei 10/2007, del 30 de juliol, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya estableix, a l’article 3.3, que el seu àmbit d’actuació comprèn els membres dels cossos, les escales, les classes i les categories que integren el personal de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments, i, a l’article 5.3.b, preveu que l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure, amb caràcter preferent, davant les autoritats educatives i universitàries, el reconeixement i la convalidació acadèmica de la formació impartida als cossos de policia i de bombers de les institucions públiques de Catalunya, a l’efecte d’impulsar-ne la carrera professional.
La creació d’aquest títol propi i la definició del seu currículum és fruit de la col·laboració entre l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i el Departament d’Ensenyament.
La viabilitat de la creació d’aquest títol propi deriva de la inexistència d’un títol establert pel Govern de l’Estat que respongui a aquesta necessitat de qualificació.
Aquest títol s’ha elaborat tenint present les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, la seva pertinença al sistema integrat de qualificacions i formació professional, i la seva possibilitat d’adequació a les necessitats específiques de l’àmbit socioeconòmic dels centres.
El títol creat per aquest Decret ha de ser desplegat en les programacions elaborades per l’equip docent, les quals han de potenciar les capacitats clau de l’alumnat i l’adquisició de les competències professionals, personals i socials establertes en el perfil professional, tenint en compte, d’altra banda, la necessitat d’integració dels continguts del cicle formatiu.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment i de les administracions públiques de Catalunya, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
30 d’agost del 2012
Publicats nous títols al BOE
| Título | Real Decreto 1144/2012, de 27 de julio, por el que se establece el título de Técnico en Navegación y Pesca de Litoral y se fijan sus enseñanzas mínimas. |
|---|---|
| Departamento: | Ministerio de Educación, Cultura y Deporte |
| Publicación: | BOE nº 208 de 30/08/2012, p. 61198 a 61280 (83 páginas) |
| Ver documento: | BOE-A-2012-11209 |
| Título | Real Decreto 1145/2012, de 27 de julio, por el que se establece el título de Técnico en Mantenimiento de Material Rodante Ferroviario y se fijan sus enseñanzas mínimas. |
|---|---|
| Departamento: | Ministerio de Educación, Cultura y Deporte |
| Publicación: | BOE nº 208 de 30/08/2012, p. 61281 a 61351 (71 páginas) |
| Ver documento: | BOE-A-2012-11210 |
26 d’agost del 2012
Boletín informativo EURODESK
Tots els programes, instruments i accions per a l'aprenentatge permanent i la formació a Europa (molta informació, molt interessant!!!):
Butlletí informatiu EURODESK
#FP Beques i ajudes per als estudis d'FP (MECYD)
Beques i ajudes a l'estudi de caràcter general i de mobilitat, per al curs acadèmic 2012-2013 per a alumnes que cursin estudis postobligatoris i superiors no universitaris: Convocatòria (fins 01/10/12)
27 de juliol del 2012
La prova voluntària de selectivitat canvia per als alumnes d'FP
Notícia a educaweb.com: L'Audiència Nacional ha anul · lat la norma ministerial que estableix que els titulats de cicles formatius de grau superior han d'efectuar la mateixa prova específica voluntària per apujar nota a la selectivitat que els estudiants de batxillerat: A la notícia
2 de juliol del 2012
#FP Novetats Curs 2012-13
ORDRE ENS/181/2012, de 22 de juny, per la qual es creen diversos preus públics per a la matrícula dels cicles formatius de grau superior impartits en els centres dependents del Departament d'Ensenyament.
ORDRE ENS/182/2012, de 22 de juny, de creació dels preus públics per la matrícula en el curs de formació específic per a l'accés als cicles de formació professional inicial de grau mitjà i als de grau superior impartits en centres dependents del Departament d'Ensenyament.
RESOLUCIÓ ENS/1245/2012, de 13 de juny, per la qual s'organitza el curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau mitjà i el curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau superior.
http://ves.cat/bfVr
EXTRACTE Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013:
D. Obtenció del títol de batxillerat per part dels tècnics de formació professional
D'acord amb el que s'estableix a la disposició addicional de l’Ordre ENS/62/2012, de modificació de l’Ordre EDU/554/2008, d’avaluació del batxillerat, l'alumne que hagi obtingut un títol de tècnic –de formació professional exclusivament– obtindrà el títol de batxillerat si supera les matèries comunes del batxillerat.
La inscripció en aquestes condicions, que es pot fer en qualsevol centre de batxillerat, no requereix una autorització específica, si bé en iniciar el batxillerat l’alumne que vulgui acollir-se al que preveu la disposició addicional de l’Ordre esmentada ha de sol·licitar-ho explícitament a la direcció del centre on cursi els estudis de batxillerat.
Atès que l'obtenció del títol de batxillerat per aquesta via no comporta el dret a reconeixement de modalitat, si l'alumne vol comptar amb aquest reconeixement ha d'adscriure's a una modalitat i cursar-ne les matèries corresponents. Pel que fa a les matèries optatives i al treball de recerca, en pot estar exempt si s’acull al que es preveu a l’anterior punt C (de convalidació de matèries de batxillerat per als alumnes procedents de cicles formatius).
La qualificació final de batxillerat d’aquests alumnes –que ha de calcular el centre educatiu– és la mitjana aritmètica de la qualificació final del cicle formatiu de grau mitjà d’FP i la qualificació mitjana de les matèries comunes.
A la secció Currículum i batxillerat del web de la XTEC podeu consultar el document “Aclariments sobre l’aplicació de la disposició addicional de l’Ordre ENS/62/2012, referent a l’alumnat en possessió d’un títol de tècnic o tècnica de formació professional que superi les matèries comunes de batxillerat”.
10 de juny del 2012
#FP: 360 + 240 = 600!!
Eso es lo que deberán abonar en Cataluña los estudiantes de formación professional de grado superior que opten por el nuevo curso específico como vía de acceso para cursar su título.
La Consejera Rigau, al igual que cuando anunció el Decreto de ordenación de la FP en Cataluña, ha dado la impresión que presentava una novedad de su administración cuando, en realidad, igual que en aquella ocasión, el establecimiento y la regulación pertenecen a los gobiernos anteriores, autonómico y central, respectivamente.
Efectivamente, los cursos de acceso específico al la formación profesional se establecieron y regularon en el RD 1147 de 29 de julio de ordenación general de la formación professional del sistema educativo, ese RD que el ministro Wert se apresuró a diferir al curso 2014-2015 a través del Real Decreto Ley 14/2012 de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo. Antes de ordenar la medida, algunas comunidades ya tenían avanzada su próxima aplicación, por lo que la norma no tuvo más remedio que permitir, a pesar del diferimiento, que éstas pudieran anticipar la implantación de las medidas que consideraran necesarias.
La novedad de los cursos radica en que, una vez aprobados, dan el acceso directo a la formación profesional sin tener que superar la prueba de acceso. En el caso del acceso al grado medio, se prevé un curso de 600 horas, centrado en las competencias básicas de la ESO. Para el curso acceso al grado superior, se prevé una duración mínima de 700 horas, con la condición de que deberá poseerse un título de Técnico de Grado Medio para poder acceder. De facto, representa un curso “puente” para los alumnos que quieran acceder dela FPGM a la FPGS.
La opción parece, a priori, razonable y positiva, con toda la prudencia que aconseja el hecho de desconocer su regulación y los detalles de su implantación. Hay una cosa que sí sabemos: el curso de acceso al grado superior tiene estipulado un precio público de 240 euros y, el de acceso a grado medio, que además, parece que solo se ofertará en centros privados, de 190.
Después del establecimiento de las tasas, la Consejería vuelve a endurecer las condiciones de acceso imponiendo nuevos precios a la Formación Profesional. Por cierto, en contra de esas tasas ya se han organizado algunos profesores en una campaña de recogida de firmas por la gratuidad de las enseñanzas profesionales y en contra de las tasas: http://ves.cat/bek6, conscientes de la discriminación que supone para muchas familias y alumnos/as. Nos va a valer mucho la pena que les echemos tod@s una mano.
19 de maig del 2012
A L’FP PAGAREM MATRÍCULA!
En roda de premsa, la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha anunciat que es cobraran 360 euros anuals als estudiantsde primer curs del CFGS i, de manera excepcional, per compensar elsalumnes que ja han iniciat els seus estudis, 180 euros als de segon (augmentarà a 360 euros a partir del curs 2013-2014). És oportú recordar -perquè la pregunta de seguida ens ve al cap- que la formació professional de grau mitjà és gratuïta i universal d’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya, la qual cosa deu evitar, de moment, que quedi afectada per aquesta perversa decisió (malauradament, no té la mateixa sort amb moltes altres).
És una gravíssima irresponsabilitat encarir els preus de la formació professional en un context d’atur juvenil de més del 47% a Catalunya. L’FP ha sigut, i encara ho és, una de les principals vies d’accés al mercat de treball dels titulats. Inclús en les pitjors èpoques de l’acarnissada crisi que vivim, amb una destrucció d’ocupació sense precedents, els titulats d’FP han “aguantat el cop” molt millor que altres qualificacions al mercat de treball. I aquest Govern, en comptes de potenciar-la i fer-la el més accessible possible a la majoria de col·lectius, en limita l’accés posant una barrera econòmica infranquejable per a moltes famílies i estudiants, precisament ara, que necessiten més que mai formació especialitzada i de qualitat per fer front al duríssim drama de l’atur (també dels que no són tant joves!).
La imposició d’aquest “re-pagament” en l’educació és encara més insolidari i incomprensible perquè no va aparellat de cap paquet de mesures que reverteixi en el sistema. El Govern no ens demana diners per garantir les places que es necessiten de les especialitats que es necessiten, ni per innovar i millorar el sistema, ni per dotar els centres i el professorat dels recursos que calen per modernitzar-lo i adaptar-lo al mercat de treball. No. El que fa és cobrar-nos per un servei que abans era públic, gratuït i de qualitat. I punt. Els diners “recaptats”, no sabem a on aniran a parar...O sí?
S’ha de dir que l’FP no és totalment gratuïta pels alumnes. Els centres no tenen prou assignació pressupostària per fer-se càrrec dels materials (...si no tenen per tot el demés!: llegiu la carta de la Junta de directors de secundària!) i ho han de repercutir en els alumnes, que fan una despesa considerable. Així, per posar un exemple estàndard, un/a alumne/a de TS en Educació infantil o de l’especialitat d’Higienista pot abonar a Catalunya, en matricular-se, al voltant de 200 euros de mitja en concepte de material. N’hi ha especialitats de menys cost, però també de més. Ara li hauran de sumar la matrícula...
“Els cost és semblant al d’una tarifa plana de telefonia mòbil...”, deia la Consellera. Resulta especialment indignant sentir això. A Catalunya no para de créixer la pobresa, aquella que es preocupa per cobrir les necessitats bàsiques diàries i a la qual no preocupa gens el que val una línia, perquè amb això no es menja. Diu que “estudiaran” exempcions i beques...I alhora preparen un espectacular i mediàtic “marató per la pobresa”... Més Estat i menys beneficència, si us plau.
L’anunci, s’acompanyava d’un “augment” de places a l’FP. I d’on surten totes aquestes places? Doncs de l’augment de la càrrega lectiva que s’imposa al professorat. Ni menys, ni més. Gràcies a això i a l’augment de les ràtios, al sistema educatiu no només no es contractarà el curs vinent ni un/a professor/a, al contrari, es perdran milers de llocs de treball. Per primer cop les plantilles d’enguany seran superiors a la dels curs vinent. Però es veu que no en tenen prou. I és que els comptes surten rodons: no inverteixen ni un euro en formació professional, espremen al màxim els recursos disponibles i a sobre cobren pel servei. Ben propi del “govern dels millors”, oi?
...
