Vídeo sobre la LLei d'FP i del nou sistema d'FP adscrit al Departament d'Ensenyament.
Participa també opininant sobre el nou acord d'FP:
22 de febrer del 2016
Exposició SOM LLOTJA fins el 18 de març
Mostra d'obres,treballs i projectes dels cicles formatius d'art i disseny de l'Escola Llotja
El passat dijous dia 18 de febrer es va inaugurar a la seu de Llotja /Sant Andreu/ Sagrera l'Exposició
"SOM LLOTJA".
Es tracta d'una mostra d'obres, treballs i projectes realitzats a les diverses especialitats, tallers i espais de tots els cicles formatius de l'Escola Llotja, de gairebé 250 anys, que es defineix com ' un centre de tradició i creativitat amb mirada de futur: SOM LLOTJA'.
En la següent presentació es poden veure alguns dels treballs finals realitzats pels alumnes dels Cicles Formatius:
10 de febrer del 2016
L'FP disposarà de Comissions Tècniques per a tractar temes d'afectació laboral.
Davant les peticions reiterades de CCOO, la Formació Professional disposarà de Comissions Tècniques específiques per a mantenir un diàleg obert amb el Departament d'Ensenyament.
4 de febrer del 2016
CCOO realitza el curs de formació permanent de mecanitzat cad/cam
El curs es va realitzar en col·laboració amb l’Ies la Mercè de Barcelona
El passat mes de desembre va tenir lloc a l’Ies La Mercè el curs de cad/cam organitzat per la Federació d’Educació de CCOO i subvencionat 100%. El curs de formació permanent el va impartir el professor Oscar Pulido de l’Ies Pompeu Fabra de Badalona i van assistir-hi docents de diferents centre de Catalunya de la família professional de Fabricació Mecànica.
El curs de 30 hores tenia com a objectiu formar els professors en el programa Mastercam x9, el nou software de disseny de superfícies en 2D i 3D de cad/cad, mecanitzar en 2D i 3D , configurar les màquines-eina i realitzar tractaments de postprocessat. Els docents van mecanitzar vàries peces en diferents materials, com les que es mostren a continuació:
3 de febrer del 2016
Amb el decret 2/2016 Ensenyament assumeix les competències del Sistema de Formació i Qualificació Professionals
El Sistema d'FQPC passa a ser competència exclusiva d'Ensenyament per primera vegada. D'aquesta forma podem dir que el centre de gravetat de l'FP s'emmarcarà en aquesta Conselleria que veu ampliades de forma molt important les seves competències en la matèria.
Enguany i mitjançant el Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels Departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en el seu punt 3.5.8, estableix que el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya és competència exclusiva del Departament d'Ensenyament.
Amb això és materialitza el que ja es suposava per la conducció molt personalista per part de l'exconsellera d'Ensenyament de la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals de Catalunya (Llei d'FQPC).
Ensenyament veu per tant ampliades de forma molt important les competències en matèria d'FP respecte les atribucions del decret de característiques similars de l'any 2010 (Decret 200/2010, de 27 de desembre) i podem afirmar que el centre de gravetat de la Formació Professional recau plenament a Ensenyament (veure figura 3).
Es cert que l'Acord de Govern GOV/143/2015, d'1 de setembre, entre d'altres aspectes aspectes del desplegament de la Llei d'FQPC estableix que queda pendent d'adscripció l'Agència d'FQPC (òrgan de direcció, coordinació i gestió), però tenint en compte dos aspectes:
- L'Agència d'FQPC forma part del Sistema i de les competències en la matèria del Departament d'Ensenyament. El que implica que l'Agència és un òrgan jeràrquicament de rang inferior respecte al global del Sistema.
- El redactat, tramitació, difusió, defensa i aprovació, van ser conduïts pel mateix Departament d'Ensenyament, defensant de forma permanent que les competències d'FP havien de recaure en la seva Conselleria.
- Per aquesta realitat, l'adscripció de l'Agència a Ensenyament es pot considerar un fet, ja que l'estructura del Sistema s'ha dissenyat amb aquest objectiu (veure figura 3b).
CCOO hagués optat per un model de referència internacional com el del País Basc, al qual la Viceconselleria d'FP queda dins d'una gran Conselleria amb el mateix nivell de protagonisme i d'accés als recursos que Educació, Universitat i Recerca, Política Lingüística o Esport (veure figura 2).
Però a part dels aspectes polítics, CCOO seguirà treballant per a millorar mancances i atenuar riscos inclosos a la Llei d'FQPC que tinguin un impacte real a la societat, a la millora dels serveis públics i gratuïts i a la recuperació i evolució positiva dels drets laborals dels docents i professionals que treballen a l'FP.
29 de gener del 2016
CCOO aconsegueix la Mesa específica d’FP que havia demanat a Ensenyament
El Departament ha comunicat que en el mes de febrer es convocarà una Mesa per tractar els temes específics d’FP
Un dia després d'exigir un Nou Acord per a la Formació Professional, el Departament d'Ensenyament respon a la sol·licitud de Mesa específica d'FP , presentada el passat desembre per CCOO.
Amb el nou Govern i el DECRET 2/2016, el Sistema de Formació i Qualificació Professional s'adscriu a Ensenyament.
CCOO és la tercera vegada que demana en solitari una mesa específica per abordar els temes d'FP que solen quedar restringits al torn obert de paraula.
A principis del 2015 CCOO vam demanar un acord d'FP per garantir els dret laborals dels treballadors, contrarestar l'abandonament i millorar la inserció laboral.
CCOO tenim clar que l'aposta i millora de l'FP va més enllà dels corporativismes i de la defensa de les competències de cada Departament. El sindicat va ser el primer i en solitari en generar oposició a la Llei d’FQPC i es va posicionar en contra en la seva aprovació per la visió restringida que tractava d'imposar.
CCOO rebem aquesta notícia amb certa expectativa atesa la insistent demanda de la necessitat de tenir un acord per la Formació Professional que recuperi el diàleg social i reverteixi l’efecte de les retallades.
28 de gener del 2016
CCOO demana un nou Acord de Formació Professional que recuperi el diàleg social i reverteixi les retallades
Davant l'adscripció de l'Agència de Formació i
Qualificació Professionals de Catalunya al Departament d'Ensenyament de la
Generalitat
Els desajustos, retallades i manca de
concertació han impedit fins ara que la Formació Professional (FP) inicial,
actuï com a palanca de canvi en la millora de qualificació de les persones i de
creació d'ocupació de qualitat. Amb les funcions del nou Govern de la
Generalitat de Catalunya, queda adscrit al Departament d’Ensenyament el Sistema
de Formació i Qualificació Professionals, i d’aquesta forma es confirma el que
ja era evident amb la conducció i aprovació per part de l’exconsellera Irene
Rigau de la Llei 10/2015, de 19 de juny, de Formació i Qualificacions
Professionals de Catalunya (FQPC).
CCOO
hagués optat per un model de
referència internacional com el del País Basc, al qual la Viceconselleria d'FP
queda dins d'una gran Conselleria amb el mateix nivell de protagonisme i
d'accés als recursos que Educació, Universitat i Recerca, Política Lingüística
o Esport.
És important saber que ni l’adscripció de
l’Agència al Departament d’Ensenyament, ni la seva creació, o que s’hagués
adscrit a una altra Conselleria, haguessin implicat canvis laborals pels
treballadors i treballadores que sempre quedaran vinculats a la gestió de
recursos humans del Departament al qual pertanyen.
És preocupant que la gestió de l’Agència continuï amb les
polítiques actuals de reducció de recursos públics, de pèrdua de drets laborals
i nul diàleg social, i el més que probable endarreriment del desplegament de la
Llei d’FQPC, pot conduir a l’adscripció d’aquesta Agència i posada en
funcionament més enllà de la tardor.
CCOO té clar que més enllà dels corporativismes i de la defensa de les competències de cada Departament en matèria d’FP, tot i que el sindicat va ser el primer i en solitari en generar oposició a la Llei d’FQPC, es va posicionar en contra de la seva aprovació, considera que ara caldrà estar molt atents a un desplegament útil per a la ciutadania i neutralitzar aspectes com: la LOMCE, el nul compromís amb els centres públics, la creació de centres segregadors anomenats de "segona oportunitat", la distribució de majories als seus òrgans que fa que l'administració no necessiti consens, l'avaluació del Sistema que mai té participació, o el fet que va rebutjar CCOO des del primer moment de voler incidir a la baixa en les condicions laborals dels docents.
En el marc d’un nou acord d’FP que CCOO demana, s’han sol·licitat tres meses de negociació específica al Departament d’Ensenyament perquè els temes d’FP disposin del temps adequat i no restin al torn obert de paraula d’altres convocatòries. Però no hem obtingut resposta.
27 de gener del 2016
CCOO de Catalunya signa un conveni marc amb la Generalitat per facilitar l'avaluació i acreditació de les competències professionals dels treballadors i les treballadores
L'objectiu és millorar la qualificació professional de les persones treballadores per tal d'incrementar les seves oportunitats d'ocupació mitjançant l'obtenció d'una acreditació oficial
25 de gener del 2016
Desplegament i implantació de la Formació Professional Bàsica i Dual al Baix Llobregat
CCOO va organitzar una xerrada/debat sobre l'FP Bàsica i Dual amb la presència del director dels Serveis Territorials d'Ensenyament del Baix Llobregat
El passat 14 de gener va tenir lloc a la seu de CCOO de Cornellà la presentació del Departament d'Ensenyament sobre el desplegament i la implantació de la Formació Professional Bàsica i Dual al Baix Llobregat amb la presència de Josep Mª Pérez, director dels SSTT d'Ensenyament del territori i varis tècnics del Departament .
La presentació va ser a càrrec de Xavier Arasanz, coordinador d'FP del Baix Llobregat, que va explicar els elements i l'estructuració del sistema integrat de qualificacions i formació professional i les novetats que representa la implantació de l'FP Bàsica.
En tot el territori només hi ha una línia d'FP Bàsica, a l'IES Severo Ochoa, implantada per a cumplir la llei estatal i no perdre les subvencions. De moment es respecten les ràtios anteriors que tenien els PFI, de 15 alumnes per aula , i els professors són docents d'Ensenyament , no per haver-ho restringit en el desplegament autonòmic (45%) que ha mantingut al peu de la lletra els currículums estatals.
A continuació Arasanz va exposar els serveis de l'FP adreçat a les empreses, amb la finalitat de millorar la qualificació professional dels treballadors, la productivitat i la competitivitat. La flexibilització ha estat clau al Baix Llobregat per adaptar els horaris dels cicles formatius a les jornades dels treballadors i fins i tot s'han modificat els currículums de 2 cicles que no es feien a Catalunya per ajustar-los a les necessitats de les empreses del territori.
El Baix Llobregat ofereix 24 de les 26 famílies professionals a tots els nivells: PFI, CFGM,CFGS en centres públics i privats.
Pel que fa a la dual hi ha 29 grups fent dual i 1 en alternança (públics i privats). Aproximadament el 52% de l'alumnat està amb contracte d'aprenentatge i el 48% està amb beca formativa. De mitjana es deixen s'imparteixen 310 hores curriculars als centres, el que suposa unes 1000 hores aproximadament a l'empresa (1 hora curricular són 2 hores a l'empresa més les hores de formació en centres de treball).
En el debat CCOO vam lamentar la manca de diàleg i informació per part del Departament d'Ensenyament en el desplegament de l'FP Bàsica i Dual. Desconeixiem moltes de les dades que es van donar i algunes d'elles no coincidien amb les que s'han donat oficialment, com el nombre d'alumnes que han cursat dual els darrers anys (2013-14: 2116 alumnes vs.1805 alumnes).
Vam denunciar la falta de recursos dels tutors dels centres i de la figura del coordinador per dur a terme un projecte dual amb garantia. També vam recordar la falta de formació als tutors d'empresa: 4 hores presencials en el millor dels casos, o bé formació a càrrec del tutor del centre
CCOO va manifestar la voluntat de participar en la formació dual com a agent social, amb el diàleg i el consens que caracteritza els models duals que tenen èxit a Europa i al País Vasc amb la finalitat d'assolir un model propi amb garanties pels docents, els alumnes i els treballadors. Arasanz es va manifestar obert al diàleg i va afirmar que el paper dels sindicats era imprescindible per a garantir l’èxit de la Dual. Va recordar que els orígens de la formació dual a Catalunya va ser la formació dels treballadors de l’empresa Roca a petició de CCOO.
 | |
| D'esquerra a dreta: T.Mora, M.Sangüesa, X.Arasanz,J.M.Pérez |
24 de gener del 2016
CCOO realitza el curs de Disseny i impressió de peces en 3D
La formació permanent del professorat s’ha realitzat en col·laboració amb l’Escola del Treball de Barcelona
El passat mes de desembre va finalitzar la primera formació organitzada per CCOO en impressió 3D i subvencionada al 100%. El curs de 30 hores va ser impartit a l’Escola del Treball per Sergio Gómez González, docent del mateix centre i de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona i van participar-hi 20 docents de diferents centres de Catalunya.
L’objectiu del curs era donar una visió introductòria de les tècniques d’impressió en 3D a nivell industrial i entendre els principis del modelat per deposició fosa (Fused Deposition Modeling, FDM) i aprendre el disseny bàsic de peces amb els programes SolidWorks,Repetier-Host, Netfabb i Slic3r.
Funcionament d'una impressora 3D , modelat per deposició fosa de plàstic :
Funcionament d'una impressora 3D , modelat per deposició fosa de plàstic :
Al finalitzar el curs els docents van adquirir els coneixements necessaris per dissenyar i editar models en 3D , definir les millors estratègies de disseny i impressió segons la geometria de la peça a imprimir, seleccionar el plàstic més adient, conèixer el funcionament dels dos tipus d’impressora que actualment disposa l’Escola del Treball, preparar el G-Code i imprimir la peça.
Com a treball final els alumnes van dissenyar i imprimir un suport per a recolzar el telèfon mòbil o tablet.
Alguns dels suports per a telèfons mòbils i tablets imprimits en 3D:
